Inventem històries

Inventarem una història a partir d'unes vinyetes donades que retallarem i ordenarem. Escriurem un diàleg pels nostres personatges; de tal manera que sortiran moltes històries diferents.

Comença la nostra inventiva i creativitat

                                                                                             Laura Solano 2n ESO C

Laura Martínez  2n ESO 

                                                                                Lluis Deixt  2n ESO A


                                                                   Cristina Burgos 2n ESO A

                                                                          Alba Molina 2n ESO C

                                                                       Carla roldán 2n ESO B

Una mirada al futur: la meva vida als trenta anys

                                 LA MEVA VIDA ALS 30 ANYS

 

Encara recordo els moments que passava quan era petita, Ara ja tinc trenta anys i res és el mateix.

Per començar els amics… pocs s’han quedat, alguns estan a un altre país o simplement no han seguit sent amics meus, el meu millor amic segueix al meu costat.

M’he anat a viure a una casa amb ell i les nostres parelles; portem vivint junts des dels vint-i-dos anys i tot és genial, ningú depèn de ningú, tots hem pogut aconseguir els reptes que ens havíem proposat.

Jo per exemple per fi vaig complir els meus somnis especialment dos, un era tenir un gos i ara en tinc tres , i l’altre era ser pediatra. Ho vaig aconseguir després de molt d’esforç, ja porto vuit anys en aquesta professió i no me’n penedeixo.

Ara la meva mare té seixanta-sis anys i el meu pare  setanta-cinc. La meva mare està bé, però el meu pare ja no pot fer tantes coses com les que feia abans.

La meva àvia… com la trobo a faltar! Ja fa vint anys que no està aquí, era una persona molt important per mi, costa saber el que tens fins que ho perds.

Les tardes al parc, anar al cinema en colla, m’encanta la meva vida d’ara però res és igual.

Trobo a faltar ser petita, volíem créixer i ara que ja som grans volem ser petits és irònic.

                                                              Carla Roldán 2n ESO B

            Una  mirada al futur, la meva vida als trenta anys

Quan tingui trenta anys vull creure que viuré a una casa no sé on però preferiblement blanca amb una mena de gronxador de fusta al porxo i un jardí ple de roses. A la part de darrera hi haurà una piscina i un petit parc per als meus fills. Hi viuré amb el meu marit, els meus dos fills i un gos.

Estaré especialitzada en psicologia i tindré la meva consulta privada perquè és el que em vull dedicar. Treballaré durant unes quatre o vuit hores diàries, segons com vagi l’economia en aquella època. El meu temps lliure el dedicaré a anar de compres, jugar amb els meus fills, fer coses divertides amb el meu marit i passar una estona en família. No haurem de fer feines de casa perquè a la meva vida somiada tindrem una serventa que s’ocuparà de tot. Per tenir tot això necessitarem que el nostre treball vagi bé i guanyem molts diners.  El meu marit no sé a que es dedicarà, tampoc se qui serà. La meva filla ,que segurament es digui Indira, tindrà set anys quan jo en tingui trenta (el que vol dir que la tindré als vint-i-tres) i el meu fill Marc en tindrà cinc (el tindré als vint-i-cinc). Suposo que aniran a la mateixa escola que jo vaig ara.

Estic fent suposicions sense saber perquè ningú pot saber com serà la seva vida d’aquí a disset anys, més o menys. Encara que m’agradaria molt que fos així perquè vull tenir dos fills i un bon marit. Vull tenir molts diners i donar una bona vida als meus fills, tenir una vida poc complicada, no molts problemes, per això estaria bé ser una persona adinerada perquè encara que hi ha problemes que no es solucionen amb diners penso que la vida seria molt més fàcil amb ells. Per tenir aquest tipus de vida tinc clar que en aquests disset anys que em queden he d’estudiar molt i treure’m la carrera que vull, seguir els passos que he de seguir per tenir la meva vida somiada tal i com l’he descrit o potser millor.

                                            

                                                                           Alba Molina 2n ESOC

La meva vida als trenta anys

Ara mateix és molt complicat imaginar-me què faré quan tingui trenta anys, ja que les coses canvien molt, però em faria especial il·lusió haver estudiat alguna carrera de la part de la física ( ja que apart ara m’agrada molt conèixer i saber aquestes coses) però abans d’haver fet això o mentre que estic estudiant m’agradaria molt haver pogut estar als Jocs Olímpics competint amb possibilitats de medalla .

Ara per ara no tinc pensat de casar-me ni tenir fills; ja que no trobo la necessitat de fer-ho tot i això m’agradaria molt poder mantenir el meu cognom ja que crec que estaria  bé que la gent el conegués més tot i que sigui una mica contradictori.

Però tot això són coses en les que s’ha d’estudiar i entrenar molt, encara tinc tota la vida per davant. Tinc vàries sortides diferents com ara la política (ja que també m’agraden aquests temes i hi ha moltes coses que es podrien canviar). Altres opcions són l’economia o alguna ciència relacionada amb els nombres, ja que tant la física com les matemàtiques m’interessen molt i m’agrada resoldre problemes.

No m’agrada aquella gent que té objectius petits a la vida i que es pensa passar la resta de la vida sense fer res o sense tenir cap tipus de motivació a la vida. Jo crec que el més important no és que vols fer de gran  si no la motivació que tens per aconseguir-ho.

Això de ser famós a m¡ no m’agrada gaire ni molt menys que la gent vagi parlant de tu perquè et coneixen de les revistes del cor o altres coses. Penso que probablement aniré  a altres llocs fora de Catalunya, segurament, a Gran Bretanya a Zurich o als Estats Units d’Amèrica per a estudiar amb qualitat i de més gran treballar al CERN (l’accelerador de partícules de Ginebra) o coses d’aquest camp d’investigació dels àtoms i partícules subatòmiques .

                                                                              Lluís Deixt  2n ESO A

Una mirada al futur, la meva vida als 30 anys

Mai no es pot temptar al futur, per això no es pot saber amb certesa el que passarà però si hagués d’ escollir una forma de vida per a un futur proper m’imagino que viuria en una petita caseta costera amb vistes al mar, preferiblement com una d’aquelles cases de les típiques pel·lícules americanes amb la façana d’un material similar a la fusta però mes resistent pintada de color beix amb les teules de color negre cendra i una tanca que envolta la casa i s'acaba obrint a la porta principal per així deixar l'espai suficient per sortir de la casa, inclòs a l' entrada exterior hi haurà situat un porxo on a l’estiu s’hi podrà estar assegut a un gronxador. Al voltant de la casa hi hauria un gran jardí amb flors M’imagino que viuria amb el meu marit i la meva filla que probablement es diria Yanira i el meu fill Dani , el nen tindria uns 7 anys i la nena uns 2 o 3, jo treballaria com a professora d’escola bressol i en el meu temps lliure em dedicaria clarament a passar-lo amb els meus fills, i escriuria histories que desprès amb una mica de sort podria penjar-les en algun espai on la gent les pogués apreciar.

Totes les meves expectatives per al meu punt de vista són una mica impossibles però pot ser que es facin realitat, qui sap?

                                                                  Diana Pérez 2n ESOB

Una mirada al futur, la meva vida als 30 anys...

Quan hagin passat 30 anys, m’agradaria tenir un treball divertit i amb bona remuneració, no sé exactament quin és aquest treball, però tinc esperança que algun dia l’aconsegueixi.

El que desitjaria seria viure en una mansió immensa, però el que crec que segurament passarà és que viuré en un apartament no massa gran.

M’agradaria que el meu torn de treball fos per la tarda, però si el treball és tan perfecte com l’imagino, no crec que pugui tenir les dues coses juntes.

Jo m’imagino una vida tranquil·la en el meu apartament, sense fills ni responsabilitats, mirar cada nit el futbol o qualsevol altre esport amb un cervesa a la mà o una altra beguda que m’agradi en aquell moment. Ara és el que penso, que no tindré fills, però potser de gran tot canvia i en vull un munt.

M’imagino de gran un home de mitjana estatura, amb el cabell llarg, tampoc molt, i amb una miqueta de perilla. La meva vestimenta, realment, no me la sé imaginar, crec que intentaré anar una mica a la moda que hi hagi en aquell moment.

No m’imagino vivint amb un company de pis, encara que em fessin fora del treball, no crec que visqués amb algú altre, però les coses poden canviar o sigui que potser sí, ja veurem com va tot.

Tampoc m’imagino casat; ja que crec que és molta responsabilitat mantenir a tota una família, encara que la meva dona treballés, crec que jo no aguantaria el pes de tota aquella responsabilitat.

En resum, que m’imagino una vida tranquil·la, però tot pot canviar, no ho sé.

                                                         Adrià Fijo 2n ESO A